noces roser i jose

 Venim de una terra llunyana i menuda.
Som de la mar endis; illencs de la part mes oriental: som menorquins. 

Som aqui per acomplir un deure. Volem fer companyia, fer costat i celebrar amb alegria ses noces de una jove també menuda, però que te un cor molt gran.

 Roser, ay  roseret...qui ho havia de dir, que anesis tan enfora, per poder fer el teu camí.

Pregam a Déu que et doni felicitat, moltes bones experiències i mai mes soledat.

 Diguen`s Roser, qui es aquest Jose Moreno, que  el cor et te robat?

Diuen que es artista, perfeccionista i bon al.lot. Que viu de s’aventura, encara que per altres coses s’havia ben preparat.

 Son coses de la vida i que ell es va saber adaptar. 

Ara ell, ser el teu marit, preten. Diuen també, que feia temps la seva estimada ansiava,pero que només quan una jove menorquina va arribar, ell l’amor va trobar.

Diuen que en un no res es va enamorar i ja no va voler deixar-te escapar.

 Enhorabona Jose, a tu també et cantem i ho fem en pla, perquè sabem que ens entens.

 Ja saps tu que tens una joia, que na Roser es alegre, viva i forta.

Que es preocupa pels demes, que vol millorar les coses, que es inquieta i valenta.

Que amb ella no hi haurà avorriment...ni descans... però amb ella seras feliç!

 Enhorabona també a les dues famílies. Que aquest sigui un dia recordat.

Que sigui el començament de molts anys de felicitat.

I que els vostres fills respectius, os estimin com 

sempre os han estimat. 

Per acabar, a tu Roser, un prec et volem fer:
que no oblidis mai la teva Roqueta, ni els que allà sempre et recordaran.

Que, tot i la distancia, es perdi mai el contacte amb els que de tu tenen ànsia.

I com diem a casa, un desig: que tenguis molta SORT I VENTURA. 

 Climent SabaterAgost 2013