OLORS

Es sabut que a Ciutadella, durant mig any xerrem del Sant Joan passat i mig any del  proper. Toca xerrar del que hem passat idò. Tot i la massificació i el perill de que “mori d’èxit”, encara te molta capacitat de deixondir sentiments, de fer arrufar sa pell. La meva filla viu fora. I enguany no pot viatjar. Amb les noves tecnologies, es poden transmetre imatges i sons casi en directe. He pogut enregistrar moments molt emotius i enviar-los a la meva filla. Gràcies a la tècnica, podem gravar fàcilment el silenci respectuós de mil persones, previ al primer toc de flabiol i com esclata l’alegria en aquell precís moment tan esperat ; la plasticitat de l’estampa que ofereix un cavall en quietud i ben adornat (i el seu cavaller) i el so que fa quan renilla; el moment intens de mantenir-te al pas de un cavall que es retira i el so singular que fan les seues potes a un carrer estret de Ciutadella o el tendre moment en que la meva neta fa una “capadeta”. La meva filla me deia satisfeta:  es com si fos allà. Vaig assolir l’objectiu de transmetre imatges i sons amb rapidesa i prou representatius de moments claus de Sant Joan.   Però la tècnica te limitacions: no es poden transmetre  olors. I la barreja d’olors de cavalls suats (i de persones), dels seus excrements (no poden evitar-ho), de la pols (diuen que la pols de Sant Joan cura tots els mals), de la sorra (un temps era de platja) que hi ha a punts determinats perquè els cavalls no rellisquin,  forma part de la Festa. Es un aroma característic. I açò no es  pot transmetre. Es impossible, per ara. La meva filla ho sap, però no diu res. L, any que ve serà diferent.

                                                   Publicat al diari Menorca. 05.07.2016