SOMNIS (Dedicat als meus fills)

Diuen que –a la vida- tenim que lluitar pels nostres somnis. I jo sempre ho he fet; he lluitat pel meu, que es únic: la vostra felicitat. I no ho deixo de fer cada dia. Vull la felicitat den Lluis, aquell fillet –molt bon fillet-  que als 17 anys, es va convertir en un adult independent; que na Roser –sa meva xufleta- trobi la força necessària per assolir la seva i que, el petit de tots –i de cor mes gran- guanyi la seva autèntica cursa. Quan escric aquestes retxes, penso i torno a pensar i no recordo quan vàreu deixar de ser fillets i, mentrestant, els dos majors ja teniu els vostres propis fills. Es la vida, que no atura, i aconsegueix que aquesta roda de somnis sigui perpetua.

                                                 Nadal 2017