EL MEU DARRER
ADEU A JOAN PONS ANGLADA.
Vaig anar a
acomiadar al meu "jefe" que també havia estat el meu mestre. Estic
content d’haver tingut la possibilitat de veure’l per darrera vegada al
Hospital. Encara que ja estava molt malalt, tinguérem una llarga conversa,
sobretot dels anys que varem estar junts. Foren mes de 20 anys fent feina
amb ell. Des de que tenia 13 anys. Allá pels anys 70. Mentres estava a la Catedral, identificant a
la gent que havia vingut pel mateix, molts records varen venir al meu
pensament, pero una paraula els dominava: CONFIANÇA.
Va ser la manera
en que mes vaig aprendre aprop seu. Sempre va confiar amb jo i cada vegada va
donar-me mes responsabilitats a la gestoria. Sí, els meus 21 anys de fer feina
a la seva gestoria, varen ser determinants per situar-me laboralment. Van ser
la meva universitat, ja que durant la meva joventut no havia pogut cursar estudis
acadèmics. Com diuen en castellà: ES DE BIEN NACIDOS, SER AGRADECIDOS. Idò,
gràcies Joan. Et tindre present a les meves pregaries. I no t’oblidaré.
Climent Sabater
Agost 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada