roseret

-         Roseret de roses blanques, qui mos ho havia de dir,

que anesis tan enfora, per poder fer el teu camí.

-         Si la Mar es tornara tinta, les montanyes paper fi,

t’escriuria una carteta, dient recorda, tu ets d’aquí.

-         No oblidis sa roqueta, que a Menorca tu pertanys

que aquí sempre, esperaran, el teus amics i companys.

-         Sabem, tot i la distancia, que els d’aquí no oblidarás,

Tu tranquila, si ho demanes, a San Pedro mos tindrás.

-         Per a tu pregarem Dèu, et doni felicitat,

moltes bones experiencias i mai mes soletat

-         Hem sabut, pero en silenci, molt del que tu vares patir

ens alegra veure que ara, potser, seras feliç.

-         Roseret de roses blanques, qui mos ho havia de dir,

que anesis tan enfora, per poder fer el teu camí

Plorarem, com plorarem, quan tu tenguis que partir

Noltros ens despedirem com ho feim nomes aquí:

SORT I VENTURA!!

                                                                 Ciutadella, novembre 2012