SI POGUES...els diria que els comprenc, que tenen motius per estar indignats, desanimats i també enfadats...
A moltes cultures i creences, el "mestre" es tractat amb respecte i deferència per la comunitat. Som dels que creuen que la seva tasca es molt important, primordial, ja que les conseqüències del que transmetin son determinants pel nostre futur com a grup humà.
L'educació es el be mes preuat que pot adquirir una persona i, els que la imparteixen, es mereixen tot el reconeixement de la societat. Em sap greu que els que comanden, avui dia, no ho entengui aixì. Em sap greu que no reconeguin la vostra feina, no respectin la vostra dignitat, em sap greu que, fins i tot, os hagin insultat...
Clar que els pares que os recolzem, tenim un conflicte: estalonem les vostres reivindicacions, però patim pels nostres fills, que perden un temps molt valuós.
Crec que ja hem demostrat, entre tots, que ells no tenen raó. Només tenen un argument: ham guanyat les eleccions (i sembla que per açò poden fer el que volen).
Quan torneu a la vostra feina, no patiu. Deixeu que ells pensin que han guanyat, si fa falta.
Poseu-hi seny voltros ja que no en posen els altres.
Ja es veurà mes prest o tard, que la força de la raó es mes potent que la força del poder.
Una abraçada,
Aquest es el blog de Climent Sabater
Aqui es on vull depositar el que vaig escrivint o he escrit al llarg del temps. El contingut dels meus escrits, es divers, pero habitualment tenen caire reivindicatiu o social
Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.
A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:
Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.
Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.
A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:
Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada