Aquest es el blog de Climent Sabater

Aqui es on vull depositar el que vaig escrivint o he escrit al llarg del temps. El contingut dels meus escrits, es divers, pero habitualment tenen caire reivindicatiu o social



Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.



A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:

Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.



dissabte, 19 de març del 2016

MICRORELATS

Al Taller d'escriptura on participo fa uns mesos, hem apres moltes coses. Una de tantes, es a escriure MICRORELATS.

Aqui teniu es primer

L’AVIO SEGRESTAT.-

De repent, l’aparell, comença a baixar el morro. Son 11.000 metres, dos minuts, tota una eternitat. Es comencen a sentir els primers crits i plors. A la cabina, el pilot, està en un silenci aparent: realment prega a Alà. Dins la nau, ara ja son crits esquinçadors. Les mares abracen amb força els seus fills.  Els fluïts humans, de tot tipus, fan la seva aparició. Una pudor fastigosa s’apodera de l’estància, però dura poc. El foc tot ho purifica.





Aquest altra, el vaig presentar a un concurs sobre IGUALTAT, convocat per l'ajuntament de Maò.

DISCRIMINACIÓ POSITIVA.-

-           La Mamadou, ha escrit. Està trista. Per manca de diners, té que triar entre portar a l’escola a la Bía o al Sadio. I no sap què fer.
-          Per mi, està clar. Que dugui a la Bía a l’escola. Serà mes efectiu.
-          Què vols dir? Per què?
-        Perquè ella, un dia, podria ser mara. I les mares són les primeres educadores.
-          Però no les úniques.
-     Cert. Però educar a una nena, té una influencia social superior. No ho dubtis.
                                                                                                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada