Al Taller d'escriptura on participo fa uns mesos, hem apres moltes coses. Una de tantes, es a escriure MICRORELATS.
Aqui teniu es primer
L’AVIO SEGRESTAT.-
De repent, l’aparell, comença a baixar el morro. Son 11.000 metres, dos
minuts, tota una eternitat. Es comencen a sentir els primers crits i plors. A
la cabina, el pilot, està en un silenci aparent: realment prega a Alà. Dins la
nau, ara ja son crits esquinçadors. Les mares abracen amb força els seus
fills. Els fluïts humans, de tot tipus,
fan la seva aparició. Una pudor fastigosa s’apodera de l’estància, però dura poc.
El foc tot ho purifica.
Aquest altra, el vaig presentar a un concurs sobre IGUALTAT, convocat per l'ajuntament de Maò.
DISCRIMINACIÓ POSITIVA.-
- La Mamadou, ha escrit. Està trista. Per manca de diners,
té que triar entre portar a l’escola a la Bía o al Sadio. I no sap què fer.
-
Per mi, està clar. Que dugui a la Bía a l’escola. Serà
mes efectiu.
-
Què vols dir? Per què?
- Perquè ella, un dia, podria ser mara. I les mares són les
primeres educadores.
-
Però no les úniques.
- Cert. Però educar a una nena, té una influencia social
superior. No ho dubtis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada