Aquest es el blog de Climent Sabater

Aqui es on vull depositar el que vaig escrivint o he escrit al llarg del temps. El contingut dels meus escrits, es divers, pero habitualment tenen caire reivindicatiu o social



Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.



A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:

Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.



dissabte, 12 de març del 2016

DÉU

La majoria de noltros, comencem i acabem el dia, amb una expressió errada:  “Que si el sol surt a tal hora o que si el sol es posa a tal altra”. Però tots sabem, encara que no ho pensem, que el sol no es mou.  Fins i tot, el dia, que per casi tothom, te uns límits determinats per la llum i la foscor, no es una veritat absoluta: a Finlàndia o a Suècia, per exemple, el dia i la nit duren 6 mesos, de forma alternativa, al hivern o l’estiu.
Sabem i acceptem que la terra es rodona. Les generacions actuals ja s’han acostumat a la imatge del planeta blau que varem veure per primera vegada, gràcies a una de les primeres expedicions espacials i als primers astronautes, però durant milers i milers d’anys i fins fa uns pocs segles, els humans no ho sabíem. Un dia, algú ens va explicar que hi havia una llei, la de la gravetat, que permetia que, tot i que ens allotgem dins una espècie de globus, las coses no cauen. També sabem que si un plat el desplacem fora de la taula, sí que cau (i es romp), però cau cap al terra, no va per amunt. Però tot açó, tan habitual, ens ho plantegem a diari?
Tornaré xerrar del sol. Com deia sabem que el sol ni surt ni s’enfonya. És un astre 109 vegades mes gran que la terra. Hi ha lloc per 1.300.000 planetes com el nostre. Si ens ho plantegéssim, resultaria difícil –fins i tot- de imaginar, però el veiem cada dia i no ho fem. Tampoc ens aturem a pensar que el sol és el que dona vida a la terra, ni que els éssers que no reben la seva influencia directa, també depenen del sol. Tot aço es molt complicat; només alguns ho entenen, la majoria dels humans ni entenem el sol, ni la seva importància. Es allà, el veiem cada dia. És un fet físic i ja està.
¿I si dic que Déu és també un fet físic? Mireu: La majoria estarem d’acord en que totes les coses creades i tot l’univers que ens envolta, els humans inclosos,  varen tenir una causa, un principi, si voleu. Alguns li diem Déu, altres naturalesa o semblant, però si la creació té intel·ligència (un fet innegable) la causa que la va fer possible, ha de ser intel·ligent.
I aquesta “CAUSA” com el sol, fa possible la vida a la terra i segurament –com al sol- no l’entenem, però al astre rei no li demanem proves de la seva existència, a Déu sí.


                                                                                          Publicat al Diari Menorca. 12.03.16



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada