DIFUNTS

 11 anys prest farà que el meu pare ens va deixar.  Un càncer limfàtic. Fa temps que volia xerrar d’aquest tema: el record que devem als difunts, a les persones que ens han precedit i han format part de la nostra vida. I llegint un altre Pedraula de Joan Pons, me vaig decidir. Ell proposava pronunciar el nom de unes persones mortes durant la guerra civil, per fer-los reviure durant un instant. Idò resulta que fa anys vaig iniciar una costum que fa “reviure” a les persones que ja no estan entre noltros. Es tracta de una llista. Sí, des de fa molt temps, vaig anotant els noms de les persones difuntes que he conegut durant la meva vida i, de tant en tant, prego per elles i les recordo. Som dels que creuen que mentre hi hagi algú que ens recordi, no morim del tot. Proveu-ho. Agafeu una llibreta menuda i polida i comenceu-hi a escriure els noms de tots aquells que coneixíeu i ja varen partir. Estic convençut de que durant un moment, tornaran a la vida o, al manco, la seva realitat espiritual serà mes propera. Si fa falta, poseu-hi imaginació.  Els que creiem en una vida desprès de la vida, no ens costa acceptar que hi hagi alguna cosa mes en acabar la nostra existència física. Quan un creu que la nostra realitat intrínseca es dual, perquè estem fets  de una part física i una altra espiritual, no es tan difícil acceptar-ho. Estic segur que pregar i recordar els difunts, els ajuda en el seu progrés espiritual a l’altra vida. 

                                                                                        Publicat al Diari Menorca. 24.05.16