Aquí, fer esment
de algú que nom (o nomia) Joan Pons i no
dir el segon llinatge pot du a moltes confusions.
Aquí en teniu una mostra: Joan Pons
SABATER. El meu cosí. Avui dia, és taxista. Està casat i te dos fills. El seu pare (que Déu el tengui) era el conco
Nito. Joan Pons FERRER. Ja fa mes de 20 anys que el càncer se el va endur. Era
un home sensible, treballador i molt estimat per els seus.
Joan Pons ANGLADA. Gestor administratiu (1935/2013). Va ser el meu mestre,
durant mes de 20 anys. El que me va mostrar com guanyar-me la vida i alguns
secrets, per millorar la meva forma d’escriure.
Joan Pons ALVAREZ. Baríton; un dels millors del mon. El Joan Pons mes internacional, el mes
conegut. Ens varem saludar l’any 1992 a Nova York; ell actuava, jo era al
Congres Mundial Bahá´i. El seu pare (i ell) cantaven a la Capella Davídica, i
varen coincidir amb el meu.
Joan Pons MOLL. Dissenyador gràfic. No el conec. Segurament fill del
anterior.
Joan Pons ALZINA. Historiador i col·laborador del diari. Ciutadà crític. Només
el conec de vista.
Joan Pons COLL. Mecànic. El seu taller es al mateix carrer on visc jo. També
lloga cotxes i es germà de un conco de la meva dona. Ha estat caixer casat per
Sant Joan.
Joan Pons PONS. Mestre de paraules. No el conec (però m’agradaria). De
Ferreries . Digne continuador de la tasca que feia el recordat Pere Melis. A
mes, divulga les seves idees progressistes i el seu rebuig al mal son de la
dictadura franquista. Per cert, Joan, la meva mara també fa cuscussó com la
teva. Però, com deia el conco Nito, tot
i que es molt bo fet com ho fan elles, l’autèntic no du ametles.
Publicat al Diari Menorca dia 09.05.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada