Aquest es el blog de Climent Sabater

Aqui es on vull depositar el que vaig escrivint o he escrit al llarg del temps. El contingut dels meus escrits, es divers, pero habitualment tenen caire reivindicatiu o social



Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.



A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:

Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.



dimarts, 10 de maig del 2016

JOAN PONS

Aquí,  fer esment de algú que nom  (o nomia) Joan Pons i no dir el segon llinatge pot du a moltes confusions.
Aquí en teniu una mostra:  Joan Pons SABATER. El meu cosí. Avui dia, és taxista. Està casat i te dos fills.  El seu pare (que Déu el tengui) era el conco Nito. Joan Pons FERRER. Ja fa mes de 20 anys que el càncer se el va endur. Era un home sensible, treballador i molt estimat per els seus.  
Joan Pons ANGLADA. Gestor administratiu (1935/2013). Va ser el meu mestre, durant mes de 20 anys. El que me va mostrar com guanyar-me la vida i alguns secrets, per millorar la meva forma d’escriure.
Joan Pons ALVAREZ. Baríton; un dels millors del mon.  El Joan Pons mes internacional, el mes conegut. Ens varem saludar l’any 1992 a Nova York; ell actuava, jo era al Congres Mundial Bahá´i. El seu pare (i ell) cantaven a la Capella Davídica, i varen coincidir amb el meu.  
Joan Pons MOLL. Dissenyador gràfic. No el conec. Segurament fill del anterior.
Joan Pons ALZINA. Historiador i col·laborador del diari. Ciutadà crític. Només el conec de vista.
Joan Pons COLL. Mecànic. El seu taller es al mateix carrer on visc jo. També lloga cotxes i es germà de un conco de la meva dona. Ha estat caixer casat per Sant Joan.
Joan Pons PONS. Mestre de paraules. No el conec (però m’agradaria). De Ferreries . Digne continuador de la tasca que feia el recordat Pere Melis. A mes, divulga les seves idees progressistes i el seu rebuig al mal son de la dictadura franquista. Per cert, Joan, la meva mara també fa cuscussó com la teva. Però, com deia el conco Nito,  tot i que es molt bo fet com ho fan elles, l’autèntic no du ametles.
                                                                                                             Publicat al Diari Menorca dia 09.05.2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada