BEL

¿Recordes el que ens va dir el Merhdad, el nostre amic baha´i?   " La llavor del vertader amor entre un home i una dona, és sembrat el dia en que es casen. Si tots dos tenen cura d’aquesta llavor, a les hores creixerà robusta”.

Avui fa 36 anys que ens varem unir a l’església de Sant Miquel. Érem molt joves quan ens varem casar i varem ser pares; les responsabilitats i preocupacions també van arribar molt prest i –moltes vegades- la meva resistència era posada a prova (a vegades, desbordada). El teu tarannà tranquil i dolç, va ser determinant, en els moments mes difícils.

I me vaig anar acostumant a tu, a no poder viure sense tu. La vida ens va beneir amb 3 fills; bons fills, bones persones, gent de profit, però tot i així els fills sempre son causa de preocupació i – fins i tot- de patiment, però gràcies a tu, tot ha estat mes fàcil. Ells s’estalonen en la seva mare, com ha de ser. I tu, sempre, tot i el teu caràcter tímid i retret,  has tingut clar com havies d’educar als teus fills i per açò son el que son: motiu d’orgull per els seus pares. Naturalment, la teva determinació ha fet fallida amb els nets, com qualsevol avia.

El proper mes de juny, farà 40 anys que ens varem conèixer a una celebració familiar. Fa unes  setmanes, ho recordàvem amb la teva mare, quan celebrava el seu 80 aniversari: mitja vida he estat present a casa vostre. Açò me recorda que sempre has tingut delit per les teves sis germanes (i pel teu germà, del que vas tenir cura quan era petit). Tot i que fa ja 36 anys que vas deixar casa teva, mai has deixat de estimar –incondicionalment- als teus.

Gràcies Bel, per tots aquets anys de felicitat, de vida plena i amb sentit. Prego a Déu que siguin molt mes.

¿Però com expressar el que sento per tu, amb qui he compartit la major part de la meva vida?   I molt manco resumir en unes retxes els moments de dificultat, d’angoixa i de dubte, però també les estones dolces, sentides, divertides, plaents..., que hem viscut junts. La llavor ha crescut i és un arbre frondós i fort, més per mèrit teu que meu.

Davant la meva incapacitat per expressar tot el que voldria dir, vull deixar escrites dues paraules, que es fonen en una: T’ESTIM.