Erròniament,
considerem TABU a aquell assumpte del que “millor no parlar”, quan –en
realitat- aquesta paraula es el origen del delicte o transgressió a la llei o
normes socials. En qualsevol cas, xerrar
de religió es un tema tabú si vols ser considerat “modern o avançat”. Perdoneu
idò, que sigui antic i defensor de causes perdudes (encara que penso que, si
algú defensa una causa, ja no esta tant “perduda”). No fa molt, va ser noticia
KAREN AMSTRONG, experta en religions comparades, perquè li varen concedir el Premi Princesa de
Astúries de Ciències Socials. Me va be aquesta noticia, per trobar arguments a
favor del meu. Aquesta dona afirma que les religions (en majúscula)no fan mes
que be. No es decanta per cap en concret, però afirma que es innegable que en
el fons de totes les religions es pot trobar la compassió (que segons ella, vol
dir sentir el que sent l’altra) sense la qual la supervivència de la humanitat,
no la veu viable. I, fins i tot, que la
moderna cultura laica occidental, pot resultar greument perjudicada, si
prescindeix de aquella saviesa –la religiosa- que és mes antiga que ella
mateixa. “Una educació purament racional
no es suficient”. Per altra banda, també diu que “La religió que declari la guerra a la raó, patirà la derrota de la Fe
que proclama”. I arriba a la conclusió de que un encontre educat i amable
entre la raó d’Occident i la compassió de les religions no perjudicaria a cap
de les parts. L’actitud combativa tindria que fer lloc al diàleg i al
enteniment. Personalment, coincideixo amb aquesta dona, en que es necessari un
equilibri entre la ciència i la religió per
tot arreu. Xerrant de manera general, a Occident nomes donem culte a la
ciència i, com a conseqüència, som mes materialistes i, a Orient, donen tota la
importància a la Religió, de manera que son mes fanàtics. Tota religió que
descuida la ciència, es només tradició i açò no és primordial. Precisament, la
ciència, l’educació i la civilització son necessitats molt grans per una vida
plenament religiosa. Aquesta dona, fa moltes reflexions entorn del mateix tema
de les religions i comenta que la gent que sent odi cap a la religió (i
assegura que l’odi es una patologia), és perquè ha tingut una experiència
personal negativa amb alguna religió –com a ella mateixa li va passar- Jo
ficaria aquí una altre reflexió: Conec a molta gent que ha tingut una
experiència negativa amb la religió i, com a conseqüència, se han declarat
agnòstics o ateus, però, a la vegada,
defensen i viuen elevats valors humans i/o socials. I me demano, on han
aprés aquests valors? No serà de aquella religió que havien professat? Amstrong
nega rotundament l’existència de guerres religioses. Ella defensa que darrera
aquestes suposades guerres de religió, sempre hi ha motius o ambicions
polítiques. També afirma que una persona religiosa, no es necessàriament algú
que representa o forma part de una institució. La religió es una tema molt
personal. I, per alguns, es una forma de vida. Sembla adient mencionar també aquí,
al filòsof de la religió, Eugenio Trias (1942-2013). El pensador religiós de
parla hispana, mes important que hem tingut al darrer segle. Un barceloní
prolífic, que va donar molts arguments al diàleg interreligiós. Al primer número de la revista digital DIALOGALes (dialogales.org)
hi ha una ressenya (Arash Arjomandi), sobre aquest pensador:
“El proyecto
filosófico de Trías implica la adopción de una perspectiva ecuménica, sin
privilegiar a ninguna religión por encima de las demás en términos de la
validez de sus pretensiones de verdad. Las considera a todas imprescindibles;
fragmentarias pero necesarias”:
Toda
religión es fragmentaria. No existe ninguna “religión verdadera”. Pero las
grandes religiones históricas y contemporáneas son, todas ellas, verdaderas
religiones. [...]
“Pero
para Trías cultura y culto son indisolubles. Más allá de otros elementos como
el idiomático, el factor que determina la diferenciación de una cultura o
cosmovisión y, por tanto, nacionalidad con respecto de otras reside en el
elemento cultual, concibiendo el culto, con Hegel, como la dimensión nuclear de
toda religión (…)”“El pluralismo religioso lo ve, entonces, decisivo para las
posibilidades de éxito que pueda tener la postulación de un horizonte de utopía
crítica –realista, por tanto– de un mundo donde la diferencia encuentre orden y
sustento. El ecumenismo lo entiende como un elemento necesario para pensar una
civilización mundial que halle su fundamento en el carácter globalizante y unitario de la ciencia y la técnica,
pero que evite la uniformidad en virtud de la convivencia de las diversidades
culturales policéntricas, cuyos ejes los concibe siempre de naturaleza cultual.
La racionalidad, de este modo, aportaría el orden y la unidad, y las
diferencias religiosas y simbólicas imprimirían la variedad”
Efectivament,
Trías, a la seva obra principal de la filosofia de la religió, LA EDAD DEL ESPIRITU, desprès de reflexionar
àmpliament sobre el fet religiós, arriba a la conclusió de que CULTURA ve de
CULTE i, per tant, la cultura ve de la Religió (i no te res de Tabú).
A propers articles,
comentaré altres conceptes relatius a la Religió.
Publicat al Diari Menorca. 26-06-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada