INTOLERÀNCIA
Al darrer article,
insistia en que entre les diferents Tradicions religioses del món hi ha mes
elements de unitat que de disgregació. I avui, volia xerrar de un dels motius
de separació: la intolerància. I de la necessitat de superar-ho.
Si parlem de
intolerància, tenim que referir-nos primer al prejudici com a causa.
Efectivament, la intolerància arranca –casi sempre- a partir del prejudici, i
aquest no es mes que una errada en la concepció o coneixement de un fet cultural
o personal. La paraula no diu prou el que significa: podríem disseccionar-la com
un judici prematur o ràpid. Però el seu significat dur una connotació sempre
negativa. Per tant, un prejudici es una opinió
negativa preconcebuda, cap algú o quelcom. I històricament, entre les
Religions –malauradament- casi sempre el prejudici ha esdevingut per manca de
coneixement mutu. Quan els diferents pobles i les civilitzacions es varen
començar a conèixer, no va ser un procés amable, en tot cas, una col·lisió, un
conflicte. Eren costums i cultures molt diferents.
Les diferencies
entre pràctiques i formes religioses, eren vistes com a antagonistes. Oblidant
que la veritat es només una, com la llum que ens il·lumina. Encara que la
fiquem a diferents llanternes, es una. Es llum. Amb la veritat passa el mateix.
Veritat només n’hi ha una, encara que el suport (religió, intel·lecte) sigui
diferent. Es la mateixa veritat. La mateixa realitat. Si be es cert, que hi
hauria que matisar que la veritat religiosa es relativa, no absoluta.
Avui dia, podem
obtenir informació -si tenim els mitjans- de qualsevol fet físic o intel·lectual,
ja sigui present o passat (fins i tot, també fets futurs). Tenim accés a tot el
saber humà, per tant, també a les cultures i a les religions. Podem
assabentar-nos de qualsevol creença o ritual i de trobar el seu sentit, però
mai –fins ara- havia estat així. I el desconeixement o el fanatisme, va ser
causa de molt patiment als homes.
Només un detall: en
el món musulmà –encara- es creu que el seu Profeta, va prohibir el consum de
carn de porc, per motius religiosos (perquè era un animal “impur”), quan el
motiu d’aquesta prohibició era profilàctic: la majoria de porcs tenien
triquinosi. O be el concepte de “Guerra Santa”, que el Profeta havia prescrit.
Mai va dir que fos “preventiva” o activa, sinó defensiva (de tota manera, una
Autoritat religiosa molt important, la va abolir al segle XIX). Avui dia no te
sentit. Aquests exemples, no son mes que
la punta del iceberg del gran malentès que hi hagut entre el Missatge genuí i les pràctiques religioses. El motiu
sempre ha estat una alteració de la veritable doctrina, per part dels homes, ja
sigui per desconeixement, afany de poder, supèrbia o interès.
La intolerància
religiosa, com dic, ha estat motiu de gran patiment. I ho és encara. El fet de
que els que vivim a aquesta part del món, puguem practicar o viure qualsevol
creença i/o pensament, no ens fa oblidar –perquè ho sentim a diari, als mitjans
de comunicació- que a nombrosos països –sobretot als confessionals-, la gent
que no combrega amb els postulats oficials, visqui el seu dia a dia, rodejada
de intolerància i opressió.
Per altra banda,
tot i que vivim (els que hi vivim) a indrets on no hi ha intolerància, també la
patim, en un grau o altre. Penseu en el atemptats de caire islàmic dels darrers
anys a Espanya i a tota Europa. Es cert, que no podem obviar l’existència de
causes sociopolítiques (Karen Amstrong, experta en religions i Premi Princesa Astúries
2017 de Ciències Socials, nega que hi hagi guerres religioses).
La meva conclusió
es que, si ningú es pot considerar indemne de la intolerància religiosa, perquè
ens afecta a tots i ja que, de forma aclaparadorament majoritària, és produïda
pel prejudici, el millor camí per superar aquesta intolerància es esforçar-se
en conèixer les grans Tradicions Religioses, a fi de entendre-les i
relacionar-nos-hi sense prejudici.
Publicat al Diari Menorca. 16.11.17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada