Aquest es el blog de Climent Sabater

Aqui es on vull depositar el que vaig escrivint o he escrit al llarg del temps. El contingut dels meus escrits, es divers, pero habitualment tenen caire reivindicatiu o social



Fixau-vos que la data de publicacio, normalment, no coincideix amb la data en que es va escriure.



A MIS AMIGOS CASTELLANOPARLANTES:

Os pido un poco de paciencia, hasta que tenga
tiempo de traducir los escritos.



dissabte, 21 d’octubre del 2017

PARLEM DE RELIGIO III

Noblesa humana.-
Hi ha moltes coincidències entre les Religions i Tradicions religioses del món. Ho he dit algunes vegades: hi ha més coses que ens uneixen de les que ens separen. Una constant de les vertaderes religions es la consideració sagrada de TOTES les persones humanes i que el ser humà es noble per naturalesa. La història inicial de tota Religió,  ens mostra generacions de persones nobles entregades totalment a una idea: a la creença de que hi ha possibilitat de un mon millor –encara que no el coneixeran- , per l’empenta que els dona aquells enunciats espirituals sobre la realitat, que la seva religió els hi ha transmès. Un poder espiritual, que transforma individus senzills en autèntics herois i a grups humans insignificants en pobles il·luminats. Un estudi superficial de la historia de les religions, es suficient,  per entendre que és una constant dels primers seguidors de qualsevol religió, la concepció holística de la transformació social necessària per generar grans progressos. Es pot afirmar que, darrera cada nova civilització, hi ha una religió nova amb creients molt sacrificats (i nobles), que porten noves idees de construcció social.
Aquest poder, sorgeix del convenciment del progres espiritual que representa posar en pràctica les noves ensenyances que ha dut un nou Profeta i la seva Revelació i les millores socials que comporta. A mes, amb el convenciment de que aquesta Revelació els posa en contacte amb Déu i que açò dona sentit vertader a la vida.
Es cert que també es una constant històrica, que quan els creients tenen la convicció de que el Fundador de la seva pròpia religió ocupa una posició única i, a més, converteixen l’opinió en forma de dogma religiós, han estat motius de divisió mes que de unió, fins i tot dintre de les files de la mateixa religió. Però açò no significa que el meu tema central –la noblesa humana- necessàriament desapareix. El poble moltes vegades es manipulat per les autoritats religioses i la noblesa es substituïda per fanatisme.
Dogmes inspirats en la superstició popular i una utilització inadequada de la facultat racional, han substituït massa vegades a un procés que sempre ha tingut un propòsit espiritual i moral. Fins i tot, s’ ha arribat a una ruptura del equilibri necessari entre fe i ciència, imprescindible per la vida civilitzada.
Un altre qüestió ha impedit a l’home desenvolupar tot el seu potencial: a través de casi tota la historia religiosa (els darrers 2 o 3000 anys), la concepció del món era parcial, perquè no es coneixia de l’existència de la resta i, en tot cas, es veia als pobles de mes enllà i els seus pobladors amb recel o enemistat. Èpoques desprès, encara els humans no concebíem ni enteníem el fet de un globus terraqüi unitari. Fins fa poc (algunes generacions), el nostre coneixement no era suficient per entendre-ho. Avui dia, amb les noves tecnologies i l’increment de la informació, el mon es abastable. I per açò, sabem el significat de la paraula HUMANITAT, com una sola espècie.
Per aquest motiu, no es podia xerrar de unitat mundial fins els nostres dies, perquè senzillament no “ens cabia al cap”, però la realitat religiosa –històricament xerrant- sí que va generar la idea de un poble unit o, mes tard, de una nació. Era com etapes inicials de les possibilitats que tenim avui dia. Sí, per primera vegada a la historia, la totalitat de la raça humana pot participar –encara de forma vaga- de la percepció de la seva pròpia unicitat i de que la terra es una llar comuna.
La Religió, en majúscules, ben entesa, empeny als seus seguidors a canalitzar vers el be comú, els seu bagatge científic, el religiós i la seva pròpia experiència com a fonts de coneixement. Així, avancem en el desenvolupament de la justícia i l’ordre social, millorant sistemes i institucions, però també  incrementant el coneixement col·lectiu i revisant conceptes com el propòsit de la vida, la naturalesa humana o el paper de l’educació; antesala de una transformació personal i col·lectiva i establint les bases de noves estructures socials, que ens porti finalment a un mon unit, pròsper, just, sostenible i pacífic. Aquesta tasca es pròpia de persones nobles.

                                                                                     Publicat al Diari Menorca. 19.10.17



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada