A partir d’ara, amb la reforma laboral aprovada per el Govern, l´empresa per la que faig feina, pot despatxar-me amb una excusa, i només tindrà que indemnitzar-me amb 20 dies de salari per any treballat i un màxim de 12 mesos...Fins ara, la llei obligava a pagar 45 dies per any, sense màxim.
¿Perquè no farè vaga ido?
Per molts de motius. El primer perquè no crec que arreglem res. Un fet puntual com aquest no arregla les coses.
Sembla que sempre tenim que fer el que diuen els altres. O bé els sindicats, que son els que ara volen treure un rèdit a la vaga.
O els empresaris, que volen el contrari dels sindicats o els mitjans de comunicació que també diuen la seva...
O les modes, que ens diuen com vestir, com pensar, qué creure...
¿I noltros, els ciutadans, no tenim res a dir?
Jo crec que hi ha que tenir una actitut alerta i crítica i decidir per noltros mateixos.
Clar que això significa fer el posible per participar en les coses que pasen, no llimitar-nos a donar la culpa als altres.
Perquè crec que no basta amb donar la culpa a Zapatero. Hi ha que anar mes enllá i primer demanar-nos si podem tirar la primera pedra. ¿Podem criticar amb tota tranquil.litat al govern, perquè som ciutadans compromesos, que paguem els nostres impostos (tots els nostres impostos) i que estem pendents i disponibles amb el que pasa al nostre poble o país?.
Perquè...¿Com es que tanta gent sap qui es la Esteban o en Jesulín i poca gent sap qui es en Ken Follet, en Ildefonso Falcones o molt manco en Guillermo Trias o en J.J. Tamayo...? Sabem qui es en Cristiano Ronaldo, pero no sabem qui es el nostre Conseller de Turisme.
¿No serà que veiem massa televisió i no ens preocupa o “no ens ocupa” el que pasa al nostre costat?
I no crec que puguem dir que noltros ja cumplim, que cada 4 anys anem a votar i elegim aquells que tenen que dirigir-nos. Crec que aquest tipus de democracia es per fiets petits. Noltros ja hem crescut. No podem ja conformar-nos a votar cada 4 anys i prou. Es hora de que participem.
I no demano participar en els centres de poder, ni tan sols en els de decisió. Demano poder opinar; que es tingui en compte el que jo tenc a dir i el mateix demano per els demes ciutadans.
Pensem per un moment i siguem honrats amb la resposta: ¿de veritat creiem que el govern te tota la culpa de que hi hagi 4 milions d´aturats? ¿i la resta de partits politics?
¿I els sindicats, que han fet fins ara? ¿I els empresaris? ¿I noltros, cadascú de noltros?
Tenim dret a exigir que els que governen, els que tenen responsabilitat treballin de manera eficaç per resoldre els problemes, però... noltros tambe tenim la nostra quota de responsabilitat. I ser co-responsables amb els problemes del nostre poble, del nostre país, no es quedar-se davant la tele i criticar al primer que passa per davant...
Potser per alguns, ser responsable sigui sortir al carrer i estalonar la vaga, potser... pero el que jo vull dir amb aquest escrit, es que no ens podem quedar amb un gest puntual... hi ha que anar mes enllà. Hi ha que trobar la manera de exercir el poder que tenim com a societat civil per canviar les coses. I fer-ho de manera habitual.
Probablement, ja estareu pensant que sembla que estic dient que la “culpa” la tenim noltros, els ciutadans. No, no es açò. Cadascú te la seva part de responsabilitat. Es evident que els politics, els responsables económics i socials i tants d´altres no han estat a l´alçada... Primerament, perquè no son capaços de fer pinya i lluitar junts per resoldre els problemes que tenim. Açò es no tenir sentit d´Estat.
El que vull dir amb aquestes retxes mal escrites, es que noltros també som país. I no podem estar sempre donant la culpa de tot “als altres”.
El nostre poble, el nostre país es on convivim tots i es l´espai on ens podem desenvolupar com a persones. Totes les persones. La nostra responsabilitat es contribuir amb el nostre temps i les nostres capacitats a millorar les coses.
I no crec que açò es tingui que fer necessariament a través de partits politics.
La societat civil es un poder latent. Depèn de noltros, “la gent” canviar les coses.
Setembre 2010
Enhora bona Climent! Estic totalment d´acord en tu. T´anim a que escrits com aquest els facis arribar el Diari Menorca, crec que poden fer molt de bé. que tinguis un bon dia i endavant.
ResponEliminaToni Olives
Hola Climent! Ya era hora que tuvieras un blog...precisamente es por internet donde podemos ejercer este poder del que hablas e influir en la sociedad, nunca antes habíamos tenido una herramienta tan eficaz como ésta...
ResponEliminaEnhorabuena, estaré esperando tus nuevos artículos.
Un saludo
Cati Rotger
A veure si et puc entendre, amic Climent,
ResponEliminaPrimer, la vaga és un dret, crec, no? hi ho hauria de seguir essent, pens.
.
Dit açò, només ens caldria recordar que són justament els drets que no s’empren els que es perden.
.
Un pot estar més o menys a favor dels motius de la vaga, un pot estar és o menys a favor de qui convoquen la vaga, un pot estar més o menys a favor del Govern de torn contra qui va la protesta y la vaga,
...però d’açò a pronunciar-se públicament contra la vaga no ho veig correcte.
.
I m’explicaré:
Jo el què pens és que la vaga és -motius apart, com ja he dit- justament la demostració de la força de la classe treballadora, punt.
.
Jo, en aquesta vaga, aportaré el meu granet d’arena; i ja sé que no tindrà cap importància per molts el nombre ...mil més mil manco...
...però és que jo no la faig per açò la vaga, jo només pens que hi ha massa poderosos interessats en acabar amb aquest “Dret Fonamental” que encara ens queda en el nostre sistema democràtic.
.
Els drets que no s’empren es perden, per açò faré vaga.
Els explotadors no volen que existeixi el dret a vaga, però el tenir drets només depèn de noltros mateixos.
.
Pens que la classe treballadora no pot afluixar amb les poques “armes” que li resten.
.
Ara aquesta vaga no serà justa per tal i per qual... perquè els sindicats només miren per ells, perquè el govern aquest podria ser el “mal menor” (en lloc del PP) i no l’hauríem d’erosionar més... Però així i tot faré vaga, faré vaga per no deixar perdre el dret.
.
Perquè, digues-me tu, Climent, què farem quan realment necessitem d’una vaga i per culpa refusar les actuals haguem perdut el dret?
Resposta a fulanodecual1
ResponEliminaPrimer de tot, dir que estic sorpres pel seu interés en el meu escrit. Només havia comunicat als meus coneguts, l'existencia del meu blog, encetat dilluns.
Desprès dir que, ROTUNDAMENT, crec que fer vaga es un dret de tot treballador. Però no entenc allò de que per demostrar l'existencia de un dret tinguem que exercir-lo necessariament, per por de perdre'l.
Tenc que admetre que, al meu escrit he posat l'accent en el tema dels deures (responsabilitats) i vostè en el tema dels drets.
Però admetrà, que no he negat el dret i la llibertat de cadascú de fer vaga. Però no oblidem el dret dels que volen fer feina. Massa vegades aquest dret es negat. En el fons, el meu escrit vol reflectir el desig de tenir mes ciutadans crítics i uns mandataris dialogants i units.
No em tractis de vostè, per favor, Climent, no he sabut com posar el meu nom aquí, al teu bloc i veig que m’ha sortit l’email que he emprat per registrar-me. Després he mirat de canviar el nom editant i he posar el meu, Andreu.
ResponElimina.
Havia escrit molt ràpid la resposta al tema aquest de la vaga, no sé si m’hauré expressat gaire bé.
El que volia dir que passa amb els drets que no s’empren seria, senzillament, com el que pens pot passar amb el dret d’emprar la nostra llengua: és un dret que tenim però que si no empram perdrem.
.
Ah, enhorabona pel teu bloc.
.
Salut.