ELS MEUS SOGRES

El meu homenatge als meus sogres...

SISCO I SISCA. NOCES D´OR.-


Juliol 2009

Bona nit. Bona nit a tots. Gràcies de part de la família per la vostra assistència.

Amb permís de les meves cunyades i del meu cunyat, diré unes paraules en homenatge a Sisco i Sisca.

Aquestes senzilles paraules no son només perquè celebrem 50 anys del seu matrimoni, sinó també per deixar constància de la meva admiració cap als meus sogres,

Den Sisco per el seu cap clar, encara que no hagi anat gaire a escola. Ell es el de la dita “el cap es per pensar, no per dur el capell”

De na Sisca, pel seu coratge, per la seva capacitat d´organització, però sobretot per la seva resistència. Na Sisca es indomable.

Son ja 50 anys de casats, encara que en fa mes que es coneixen. Es per tant, tota una vida. I es bon moment, per fer-ne balanç.

Tinc sa avantatja de que he estat testimoni dels darrers 32 o 33 anys.

He conegut, per exemple, a na Blanca dins la panxa de la seva mara i li he torcat mes coses que es morros..

A n´Esther vestida de pipi calzaslargas...

A na Cristina renyant a nen Siscu amb un “mirate ´l es senyoret...”

A nen Joan poc desprès de que fos el fiet mes petit que patinava al Club Nàutic... Ja ningú sen recorda...

I es clar, a sa meva dona, na Bel, quan només tenia 15 anys. Ara ja es avia...

També hi era quan en Sisco feia feina a GESA als matins i de ferrer als capvespres, quan na Sisca a mes de cuidar 8 fills, encara anava a fer feina fora de casa.

O quan aquesta finca només era un solar pelat, amb moltes pedres, molt de sol i tot per fer...

He vist moments molt bons i altres no tant.

Avui dia, teniu 8 fills, 13 nets, 3 besnéts ...alguns de procedència molt llunyana...

Queden molt lluny els anys quaranta, en que varen començar a festejar. En Sisco venia de família humil, i era el petit de 6 . El pare estava a un lloc i no baixava a casa en tota sa setmana. La mara tenia dificultats per alimentar a tots els fills. Era una vida dura. De moltes privacions... En Sisco feia feina a cas Florits, es ferrés, allà va aprendre el seu ofici.

Na Sisca vivia al camp, el seu pare era lamu Marc. Es diu que era un dels millors pagesos del seu temps. Varen estar a llocs que alguns avui ja no hi son: Son Bartomeu, Binibó, Sa Muntanya, Son Pere... No va passar tantes privacions... però sí va fer molta feina...Ses feines del camp no tenen secrets per ella. Lamu Marc no va tenir fills, nomes filles i elles van substituir als treballadors que veren pogut ser els fills mascles.

Durant molt de temps, açó d´anar a festejar, era un vertader desafiament. Hi ha havia que anar a Binibó o a Sa Montanya amb velo o amb carro. I clar, totalment vigilat. Tant d´esforç només per veure a s´al.lota d´un tros enfora... Que diferent d´avui dia!!

Varen passar els anys i un 17 de juny de fa 50 anys, es varen casar.

Primer van viure al carrer Casilda Caymaris, desprès van fer la seva casa del camí de baix. Tot fruit de la feina i l´esforç.

Mentrestant, varen néixer els fills: primer na Bel (que la varen posar dins una capsa de sabates), poc desprès na Paqui, na Sara, na Esther, en Joan, na Contxi, na Cristina i na Blanca.

Recordo el R6 que tenien. Hi cabia tota s´al.lotada. Cada diumenge, quan tornaven a casa feien una volta a nes Castell, abans de retirar-se.

Recordo també quan va venir l´epoca en que ses al•lotes (i en Joan) varen anar a estudiar a fora. Se que la GESA ajudava, però va ser un esforç extra per en Sisco i na Sisca.

He vist braços romputs (en Joan, na Paqui) trencs i ferides (N´Esther), tot normal.

He vist a na Sisca patint quan en Sisco feia llargues guàrdies a la GESA, els dies de mes mal temps i allà a l´intemperie...

I va venir l´epoca difícil en que en Sisco va tenir una greu afecció, que li va impedir –fins i tot- xerrar be durant molt de temps. Però es va superar.

També vaig viure el temps difícil en que es van morí els avis (marc i Sisca) en cosa de 6 mesos

He vist casar-se a les seves filles i néixer tots els seus nets, i rebesnéta...

Ara tenen la tranquil•litat que dona els anys, poden fer colque viatge i viure la resta de la seva vida amb companyia de la seva gran família.

Tot açò son pinzellades, troços d´una vida de grans assoliments a partir del esforç personal d´aquestes dues persones que avui celebren els seus 50 anys de casats.

Vull imaginar que un dia es varen dir les paraules del poeta: “Si vens amb mi, no demanis un camí planell. Ni estels d´argent, ni un dema ple de promeses sols. Un poc de sort i que la vida ens doni un camí ben llarg...”

Junts han fet aquest llarg camí, que la vida els hi ha donat. I el que queda...

Però no podem oblidar que açò no hagués estat possible si en Sisco i na Sisca no fossin com son.

En Sisco es manyós i feiner: ha fet una era, un pou i un forn a casa seva. Pinta cuadros, fa galeres i carros a escala, fa betlems...ho arregla tot. Es observador, previsor; ha estat s´unica persona que ha avisat públicament de que podia haver-hi una desgràcia per Sant Joan i perquè, i ha passat. Ha avisat de que sa carretera podria quedar bloquejada...i ha passat. En Sisco sempre pensa es pros i contres de totes les coses, es crític però s´estima molt Ciutadella i molta gent ja ho sap. Perque, ¿sabeu d´algu que hagi rebut la visita de la batlesa a ca seva? Ell sí. Te memòria portentosa. Ell sap quin es el primer cotxe que va venir a Ciutadella, per exemple.

Na Sisca es feinera, organitzadora, calculadora. Excel•lent cuinera, es modista, es estalviadora. Sempre está cavil•lant... I com he dit abans, es indomable. Mai s´ha rendit. Les dificultats mai li han fet por. La vida li va dur tenir que tirar endavant amb una família molt gran i va fer-ho. I tant como ho ha fet. Aquí la teniu tota junta.

Mireu,-i ja acab- he llegit que segons els neuròlegs, un dels motius per el que les dones viuen mes que els homes, es degut a que molts d,homes quan es jubilen deixen de pensar, de fer treballar el cervell. En canvi, les dones no es jubilen mai. Encara que siguin grans sempre tenen que estar organitzant coses... açó fa treballar el cervell i allarga la vida.

Si tenim en compte que en Sisco no s´ha jubilat mai, que es el que empra el cap per pensar, no per dur el capell i que na Sisca, la que es indomable, sempre cavil.la i calcula, crec que podem pronosticar a tots dos, una llarga vida. Si Dèu vol.... i en companyia nostre.