Fa mes o manco una generació, el problema mes gran que creiem tenir al món,
era el risc de conflicte nuclear. Avui,
tenim un problema semblant: el Canvi Climàtic, que ve a velocitat galopant. I
encara que no ho veurem ni demà ni d’aquí a 10 anys, sí que la propera generació
(o abans) podria patir les conseqüències, de manera irreversible.
He tornat a llegir el llibre “A MENOS QUE.. Un enfocament bahá´i sobre el Medi Ambient” el seu autor es
Arthur Lyon Dahl, Doctor en Biologia i consultor mediambiental , entre altres
coses. Es un llibre escrit fa mes de 20 anys. Quan el tornes a llegir, arribes
a una senzilla conclusió: NO HEM FET ELS DEURES.
Com diu el Dr. Dahl, ja no som “únicament consumidors, sinó contaminadors”.
En aquell moment, ja deia que era urgent la necessitat de un sistema educatiu
universal que en faixi conscients de la nostra responsabilitat. Però no nomes de
la responsabilitat de governs i empreses (que també tenen la seva part, clar:
Hem arribat a un punt, on els problemes ecològics nos els resoldrem amb
activitats purament “mediambientals”), sinó de la nostra responsabilitat
personal com a individus. Qualsevol canvi fonamental, te que començar per la
persona individual. Tots noltros tenim una part de responsabilitat per la
situació en que es troba la nostra comunitat i el mon en general i som
totalment responsables del exemple que donam amb les nostres vides.
Al mon tenim un procés que avança de manera contradictòria. Nomes un
exemple: considerem una ràtio molt positiva, l`increment en la venda de cotxes,
quan açò es la causa mes clara de contaminació ambiental.
A n’ aquest llibre, el seu autor, que li dona un enfocament espiritual, reflexiona sobre un fet innegable: Hem tornat
massa urbans i la nostra separació del medi, ens du a no ser conscients del mal
que feim i de com desbaratem la feina que fan milions d’organismes vius necessaris
per mantenir l’equilibri a la Biosfera, l’esfera de la vida. I el delicat
equilibri de l’atmosfera es mante per l’acció combinada de plantes i animals.
La situació que tenim es insostenible i podríem veure’ns obligats a
renunciar a bona part de les comoditats de la vida actual. No es sostenible la
dependència actual del petroli, no es pot seguir omplint les ciutats d’aparells
que contaminen, no es pot seguir destruint especies.
Si no actuem immediatament, seran els fets els que decidiran per noltros.
I no pensem que es poc el que podem
fer. Pensem, millor, que som molts els implicats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada