. La historia de la humanitat demostra que
sempre hi ha hagut una gran escletxa entre rics i pobres, humils i poderosos,
encara que som tots criatures de Déu. Però tot i així sabem que al llarg de la
nostra historia com espècie, sempre hi hagut els que ho tenien tot i els que
tenien just per viure o ni açò. Al musical GODSPELL, famós quan jo era jove, es
canta “Los ricos tienen todo, menos nuestro dolor...”
Potser, des de que som mes civilitzats, hem aconseguit –a certes parts del
mon- uns mínims per la majoria i hem anant acabant amb els totalitarismes i,
l’esclavatge –teòricament- es il·legal. Esta
clar que podríem estendre’ns sobre aquest darrer punt i veuríem que, avui dia,
encara hi ha esclaus i encara hi ha totalitarismes, es cert. Però el que volia
argumentar es que la situació actual dificulta, a certs països, els extrems de pobresa, les dictadures i
altres abusos. El que hem aconseguit es que enmig hi hagi un ample nombre de
persones que disposen del mínim i un poc mes i visquin amb certa dignitat. Es
dir, enmig hi ha gent que no es ni de un tipus ni de l’altra (gent com noltros).
Si comparem amb les flagrants injustícies
i negació de drets humans que hi havia, per exemple, al segle XIX, hem avançat
molt. Ara be, avui no hi ha cap Zar ni cap Faraó, però se ha creat una casta
tan poc nombrosa i poderosa econòmicament, que ni els mateixos Faraons haguessin
pogut somiar.
Les 300 persones mes riques del mon,
tenen la mateixa riquesa que 3.000.000.000 de persones. Un 1% de la població
mundial, tenen el 43% de tota la riquesa mundial. Es dir, un nombre de persones
que cabrien dins un avio, tenen mes riquesa que tot Estats Units, Brasil, la
India i China junts. Ens tindríem que demanar si no convé establir un sistema
diferent. Un sistema on els extrems de riquesa i de pobresa siguin abolits de
manera que hi hagi una redistribució efectiva de la riquesa.
Per altra banda, ¿creieu que aquestes persones han aconseguit la seva
riquesa de forma legítima? Ens hem demanat mai quan es legítima la riquesa?
Al meu entendre aquesta pregunta no es respon nomes amb afirmacions del tipus:
si es legal... si es honrat... si se ho ha guanyat... No es només la legalitat
o correcció de la procedència de la nostra riquesa, lo que li dona legitimitat.
Es l’ús que en fem d’ella. ¿Es només per consumir i satisfer el nostre egoisme?
o ¿es per ajudar als nostres (i als demes), protegir la natura,fomentar la
cultura i millorar la nostra societat
Publicat al Diari Menorca. 6/1/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada