TINDRE QUE VIURE 100 ANYS

Per poder fer tot el que tinc pensat.  De tota manera, encara en tinc 58, i estic prejubilat, desprès de 45 anys en actiu. Me sento molt afortunat de disposar ara de tot el temps del mon.

Sento tanta alegria i agraïment per l’oportunitat que me brinda ara la vida, si Déu me dona salut, que vull compartir-ho amb tothom. Començant per agrair a la Caixa, el seu reconeixement al treball de 20 anys i a la oportunitat que me dona a canvi, de alliberar-me de les meves obligacions laborals, en un moment en que encara puc dur a terme infinitat de activitats físiques i intel·lectuals. Han estat 20 anys intensos de treballar en una empresa molt gran, molt important, i de trobar-me amb persones excepcionals, companys de feina. Vull recordar especialment a alguns amb els que hem compartit intenses  vivències i altres que han estat autèntics mestres meus. Per tant, vull donar una besada a na Tonia Hernández, na Katin Genestar, na Joana Coll, na Ana Camps, na Cristina Garcia i una abraçada a Bep Alles i Ignasi Gonyalons. Un record també per en Tiago Serra, ja jubilat. Tots voltros i els demes companys de tota Menorca que he anant coneguent en els darrers mesos, sabeu que podeu comptar amb la meva amistat. Jo hem sento també afortunat de haver-vos conegut.

Per cert, no se si sabeu (els companys de “la Caixa”) que me vaig convertir en el primer bahá´i de Ciutadella, quan era un jovenet, gràcies a una xerrada pública que es va donar, abans dels anys 80, a una biblioteca. Era la Biblioteca de la Caixa, la que hi havia al mateix edifici on hi ha la oficina 61. Ja veieu que la meva relació amb la Caixa, ha estat providencial.

Però com diu l’encapçalament, tinc tants projectes, que necessito “viure 100 anys” per dur-los a terme. No només anar amb velo de muntanya o passejar pel camp de Menorca, també vull anar amb velo a conèixer Espanya, per etapes;  llegir i escriure (tinc un blog abandonat, que ara faré reviscolar), també aniré a multitud de cursets. Vull convertir-me en monitor bahá´i i ajudar en la formació de fiets i joves a créixer amb valors, encara que sigui a Màlaga, on viu la meva filla i on hi ha molta activitat bahá´i. Per cert, podré dedicar molt mes temps a la meva família, es dir, als meus fills i nets i també a la meva dona, ella encara no esta jubilada.

Vull viatjar i conèixer mes països. Per exemple, Iran, cuna de la meva religió. Voldria anar també  a Chile; l’any que ve està previst inaugurar un temple Bahá´i a Santiago. A Anglaterra a perfeccionar l’anglès. I, perquè no? aprendre a tocar el piano de casa. Encara que tindre que aprendre un mínim de música, tinc l`avantatja  de que se moure amb agilitat els dits (de tants anys d’escriure a maquina).
Resumint, viatjar per conèixer gent i altres realitats, i aprendre per tenir mes capacitats i destreses, que me permetin servir als demes i dedicar-me mes de ple a la Causa que sempre he estimat i ha donat sentit a la meva vida: la Fe Bahá´i.

I clar, necessito molt de temps per fer tot açò. Bastarà viure 40 anys mes?