HOMES I DONES

Les properes generacions, a les classes d’història, estudiaran les nostres  tristes i actuals notícies de les morts de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles com un fenomen social que era alarmant, en aquell moment. Perquè les properes generacions ja no viuran aquesta lacra, si eduquem els nostres fills i als joves d’avui, de manera que vegin els homes i dones units socialment, en la diversitat que noltros i elles representem.

Estic convençut de que, mes prest o mes tard, aquesta situació vergonyosa i sagnant, deixarà de colpejar-nos com ho fa ara. Tal com, per a tots noltros, és historia la època en que les dones no tenien dret a votar o necessitaven permís del seu home per la majoria d’actuacions contractuals. Tot açò era real fins fa unes generacions; estem xerrant dels anys 30 del segle passat.

Els canvis socials es produeixen quan la societat proveeix del sistemes educatius necessaris. Sense educació, no hi ha canvis.

Un dia serem conscients de que, no només legalment som iguals els homes i les dones, sinó també en la realitat quotidiana. Física i psicològicament som diferents, com te que ser per perpetuar la nostra espècie, però som parts de la mateixa unitat: el gènere humà. El que ens falta, com deia abans, es acceptar la nostra unitat intrínseca a l’hora que acceptem la nostra diversitat.

No es que es faixi mal només a les dones, quan ens comportem de forma masclista; es la societat com un tot la que pateix. I la societat, si vol assolir el seu complert desenvolupament, no pot ser ni masclista ni feminista, es necessari que sigui una mescla d’ambdues característiques genèriques, perquè no ens podem privar de tot el potencial de cap de les dues forces. La nostra civilització, en un futur mes proper que llunyà, ja no estarà dominada per la força física ni la agressivitat, que van perdent la seva importància en favor de la capacitat intel·lectual, la intuïció, la solidaritat i la cooperació.

I a n’ aquests camps, les dones, evidentment, tenen molt a dir.

Un savi oriental(*), fa temps deia: “La humanitat es com un ocell. Una de les ales es  masculina  i l’altra femenina, i representen la realitat de la nostra espècie. Si una ala esta mes desenvolupada o manco que l’altra, aquest ocell no podrà volar, perquè estarà desequilibrat”

(*)Abdu’l-Baha

Publicat al Diari Menorca. 18.02.16