(LA)INFORMACIO

Tot i el vespre tan inhòspit, vaig anar amb la meva dona al Sopar de Sant Antoni, que organitza fa molt temps ES DIARI. Una vetlada entretinguda, amb gran representació  social de Menorca. Era la primera vegada que hi participava i vaig gaudir del sopar i la celebració. També dels companys de taula (col·laboradors com jo), amb els que vàrem repassar, sobretot, vivències i experiències. Ja no som cap fiets.

Encara ressona dins la meva oïda, la privilegiada veu de Simón Orfila, cantant dues cançons nostres, molt emotives per jo. Bon sopar per reconèixer a persones amb aptituds extraordinàries, que passetjen el nom de Menorca per on van i també per entregar els premis periodístics guanyadors d’aquest any.  

Valor positivament la dissertació de Josep Pons Fraga, perquè va tocar un tema del meu interès: la necessitat de reivindicar la honestedat en la feina periodística i de rebutjar tot el que es fals dins aquest mon.

El tema es complexa, ja que a la societat de la informació en que vivim, tenim una doble dificultat: destriar i pair tot aquest empatx de  informació que rebem i que ens afeixuga (ens angoixa, a vegades, diria jo). Avui, tenim  al nostre abast, tot el coneixement i tota la saviesa humanes, a un sol click (la clau es fer la pregunta adient a Google). Es dir, la informació no es el problema. El problema ve del tipus de informació que rebem, ja sigui a traves de internet, dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials. Passar per el nostre sedàs, tota la informació que ens arriba, es el nostre desafiament actual com a ciutadans, crec jo.

Tinc entès que, alguns estudis sociològics, motiven la gran diversificació de opinions polítiques dels ciutadans de avui dia, amb aquesta gran disponibilitat de informació que permet influir a la gent, amb arguments lleugers, per no dir falsos, moltes vegades. Casi tot el que es publica es rebota a les xarxes socials i, aquestes, han agafat tanta força, que poden canviar el sentit de vot i de pensament de molts. I si no, que els hi demanin als nord-americans. Ha quedat demostrat que l’actual president de E.E.U.U. va distribuir noticies falses que el beneficiaven a la seva campanya electoral i, durant les primeres 48 hores des de la presa de possessió del seu càrrec , ha seguit amb el mateix tarannà.

Es evident que, dintre d’aquesta allau de informació, circula la veritat i la mentida alhora. No crec descobrir res de nou, si dic que moltes vegades  he sigut vehicle de consignes comercials, polítiques o d’altres interessos, perquè l’argument emprat era convincent. I, “meu culpa”: no ho he contrastat sempre

Rebem avui tanta pressió informativa que, no només ens deshumanitza (estem sempre pendents dels nostres mòbils o altres aparells electrònics), sinó que ens fa còmplices de un comerç, massa vegades, absurd i pervers.

Si volem esbrinar la veritat, tenim que invertir molt de temps. I el temps es limitat. Per fer-ho encara més difícil, ens entretenen amb les histories i imatges dels demés; sembla que tenim que saber que fan els altres, en tot moment, ja siguin coneguts o desconeguts. No es molt diferent de xafardejar. I me demano: ¿perquè tanta preocupació amb promulgar lleis que defensin la nostra intimitat, si desprès anem i ho contem tot a qualsevol (o a tothom)?

¿Que podem fer, idò? (apart de donar-nos de baixa de Facebook). Personalment, crec que ens tenim que fer mes conscients del que significa està connectat a la gran XERXA i de les conseqüències que pot tenir, i ser mes crítics i alertes amb els continguts, no deixant que la pregunta a Google la faixin els altres.

                                                                                                                       Publicat al Diari Menorca. 26.01.2017