SANTANDRIA

Era el mes de juliol, feia molt bon dia i el meu pare tenia vacances.

Quina alegria! Anirem a sa platja! Els meus pares preparen la senalla: tovalloles, gorra per jo, nivea i la meva rodeta de platja.

Partim tots tres amb la moto del meu pare, una Guzzi que va comprar de segona ma. Ell al davant, la meva mare al darrera i jo damunt seu. Ah! I la bossa enganxada al portaequipatges de molla situat al final del seient. Quina fresqueta assegut damunt la meva mare i dalt la moto! Quina festa! Anem a Santandria. Es “nene” queda amb sa tia. Es massa petit, no pot venir amb noltros.  Sa tia i es conco sempre estan contents quan anem a casa seva.

En un moment arribem. Que ràpids! Que bo que fa sa moto per baixar sa costa!. Agafem lloc a l’esquerra de la platja, la tovallola a pocs metres des bar de sa cova. Mes tard, el meu pare va a demanar un orange. Que be! Els peus dins l’aigua, molta nivea por tot i la rodeta de goma  agafada amb les dues mans. Els dibuixos repujats rasquen un poc, però es igual. Quina aigua tan neta i tranquil·la. No veuen ni una rua, però me puc veure es peus!  Com pica el sol tot i la gorra que duc!

Que gran es el mar! I ja estic amb aigua pels genolls. Que freda! Estic apunt de amollar la rodeta, però no, finalment me ajup de genolls poc a poc. Per art de màgia, estic suspès dins l’aigua. Es la rodeta. Me rasca. Amb el peus me dono un poc de impuls i me sembla que som un gran nadador. La rodeta sura i jo encerclat dins ella, amb els braços penjant i calamuejant les mans. I si allargo mes els braços? Podré ficar un poc mes les mans. Però quedaré un poc mes penjat. Be, no passa res. Segur? El cul també sura ara. Però jo puc vogar millor. Sí, si estic nadant, no toc terra! Que be!! Me sembla que som el rei del mar. Li he agafat es punt. Estic surant i nadant. Al manco, ja som a 15 o 20 passes del tall de l’aigua. Segur que els meus pares me miren orgullosos. Que content que estic!

Vaja! Però què ha passat? Una ona molt gran? Però si no n`hi ha. A més, aquesta ve del tall de l’aigua! Que faig amb el cap dins l’aigua? Que dolenta es l’aigua salada! Mira, puc veure aquells peixos! I les algues! Però, però, jo no puc alenar! Tinc que sortir, sí! No puc!!! Els peus no toquen al terra! No me puc aixecar! Tinc el cap dins l’aigua i el peus defora! Es la rodeta! Ella sura, jo també, però el cap dins l’aigua i la resta defora. No puc alenar, no puc cridar!

Mentre el meu pare me tenia suspès (i jo tossint i alenant amb dificultat ) renyava a un jove. La seva entrada corrent dins l’aigua massa prop meu havia provocat la meva  sobtada calada. Els meus començaments com a gran nadador no havien estat gaire exitosos. Mentre la meva mare me estava eixugat la cara, jo mirava la rodeta surant dins l’aigua. Quina traïdora!