BOT AL REM

Es dos cunyats, han partit de bon matí amb es bot d’en Met des de sa platja de Son Saura. És un bot al rem.

-          TONI – Toio!! ves més alerta! M’esquitxes! Agafa bé es rem!

-          TOIO – Me sap greu. Faig lo que puc, açò de remar no és lo meu –diu, amb un alenar espès-

-          TONI – Jo també passo pena, no te creguis –diu també fent alens-

-          TOIO – Ho crec Toni, però tu ets oficial sabater, jo només tallador hi-hi-hi –riu- I ja ets pare de dues criatures, jo no. Ha-ha-ha –riu mes fort-

-          TONI – Vinga, vinga, rema i no xerris tant, que demà no tindrem barca, -diu, mentre es tomba endarrera, remant-

-          TOIO – Què vols dir? –diu, mentre romp es ritme de sa remada-

-          TONI – Bono! Que en Met ens deixa sa tèquina avui només. Que no ho recordes? I no deixis de remar Toio!

-          TOIO -  Ah, és ver  -ara torna pitjar-  Aquesta barca tan grossa. Ha-ha-ha –riu-

-          TONI – Allà davant deu ser molt bon lloc per pescar –senyala amb es cap, sense deixar de remar-

-          TOIO – Trobes Toni? Que no som prou enfora? Trob que fa un poc de vent, no?

-          TONI – Vent? Quin vent? La mar esta ben plana. Estàs carregat de vessa. Que no vols peix? Que no hem dit a ses dones que menjarien peix?

-          TOIO – Tens raó. I as fiets també. A ses dones nostres les hi agrada molt es peix roquer. Ben germanes! Ha-ha-ha –de tant de riure, se li afluixa es rem a ses mans-

-          TONI – Vinga, no riguis tant i rema bé te dic! –aquí rema amb vigorositat- Llavors, haurem  d’armar es volantins.

-          TOIO – I quina esca tenim? –demana distret-

-          TONI – Caragolins.

-          TOIO – Buf! Quin oi me fa açò d’haver  d’esclafar-los –diu amb cara de fàstic-

-          TONI – Ets molt primmirat. Els esclafes, els enganxes a l’ ham i desprès et fas net ses mans, si tant oi et fa.

-          TOIO – I es poal per as peix es molt gros –aixecant-lo-  Trob que fies pescar molt, ha-ha-ha –riu i ha tornat deixar de remar-

-          TONI – Rema, punyetes!!

Segueixen remant una bona estona. Només senten es seus alens i  gemecs...

-          TOIO – Falta molt? Començo a estar cansat –diu bufant fort-

-          TONI – Hem d’anar més endavant, allà serà més bona pesquera –torna indicar amb es cap-

-          TOIO – Però si som molt enfora. Casi ja no veiem sa platja –diu amb recança-

-          TONI – Idò aturarem per aquí!! No et vull sentir més –diu mentre deixa es rem violentament-

-          TOIO – Aaaaiii! Gràcies a Déu. Ja no me sento ses mans –diu, mentre es bufa ses mans-

Van desfent es volantins, fiquen l’esca als hams i comencen a pescar. Passa una estona...

-          TOIO – Toni, piquen? A jo ni toc –diu mentre  amolla es volantí-

-          TONI – A jo tampoc, es estrany –aquí també manipula es volantí-

Passen un parell o tres minuts...

-          TOIO – Escolta Toni, que no trobes que sa barca corre molt damunt s’aigua? Mira es volantins com estiren!

-          TONI – Me cago en dena. I és ver! Buf!  Tenim vent de terra;  s’endú sa barca Toio –diu mentre aixeca els braços en l’aire-

De repent, alguna cosa sacseja sa barca.

-          TOIO  – Eeep! Idò? Que ha estat?

-          TONI – Aaaaaiiii. No ho sé! –diu mentre mira per tot- Siííí´, mira! –assenyala a algun punt dins s’aigua amb la ma dreta- Quin peixot més gran! Ha fet borinar sa barca! –exclama neguitós- Es un tauró... Anem, Anem!! –diu agafant es  rem nerviosament

-          TOIO – Quin susto! Quin peixot!!Però crec que no és un tauró, són dofins. –diu allargant sa vista

-          TONI – Un tauró te dic! Partim tot d’una! Agafa es rem, vinga! –diu mentre li fa senyals de requeriment-

-          TOIO – I es volantins? –diu dret dins sa barca-

-          TONI – Es volantins? Deixeu tot. No tenim temps. Hem de fugir d’aquí. I seu!!

-          TOIO – Vinga, vinga, va. A remar.

Gemecs, remar, silenci, durant uns minuts.

Però Toni, no fem avant –diu tot espantat-

 TONI – Tenim es vent de cara, és vent de terra. Vinga!! Rema!! Rema fort!!

-          TOIO – Jo ja te ho havia dit que feia vent. I no m’has volgut escoltar, com sempre.

-          TONI – Toio! Rema te dic! Sinó, estem llests! –diu cridant-

Es gemecs són de cada vegada més constants.  Duen casi més d’una hora remant vigorosament. Falten uns centenars de metres per arribar a sa platja. Ja no poden més. Estan rebentats.

 Es vent els hi  du es crits i rialles de ses dones i es fillets:

Monpareeee!!, concoooo!: Que duis molt de peix?