JUSTICIA

Fa un parell de setmanes, alguns col·laboradors habituals de Es Diari, varen coincidir –sense convenir-ho prèviament- en el mateix tema: que vivim en un mon injust i, a Menorca, també.

Un xerrava de les causes del increment del consum de drogues a Menorca, un altre de que són molt curts de mires els que comanden, un altre dels perills de “morir d’èxit” si nomes promocionem al turisme com a sustent econòmic.

Però hi ha un detall comú entre tots ells: la seva consideració de situació injusta, no es el mateix que il·legal. Es dir, no es punible per el nostre sistema judicial, al que anomenem de forma abstracta (la) JUSTICIA, no. Ells no denuncien uns fets que van contra la llei, però xerren de injustícia.

¿De que estan xerrant idò?

Jo penso que de un concepte mes ampli que la forma seglar de justícia. Xerren de justícia social.

Justament, aquets dies, he pogut estudiar un poc les teories de justícia social de John Rawls (1921-2002) qui diu coses com “La justícia es la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho es dels sistemes de pensament”. “Una teoria, per molt atractiva, eloqüent i concisa que sigui, te que ser rebutjada o revisada si no es vertadera. Igualment, encara que les lleis i institucions siguin ordenades i eficients: si son injustes han de ser reformades o abolides”. “Sent les primeres virtuts de l’activitat humana, la veritat i la justícia no poden estar subjectes a transaccions”. Son pensaments i arguments continguts al seu llibre TEORIA DE LA JUSTICIA, amb el qual es molt reconegut dintre del mon del pensament.

Rawls, desenvolupa un enginyós argument que li anomena el VEL DE LA IGNORANCIA, per mitja del qual, planteja una suposició: si les persones fóssim ignorants de la nostra situació personal, a nivell econòmic i social, de procedència i altres, prèviament al moment en el que –entre tots- promulguéssim les lleis i normes de convivència, aquestes serien justes i equilibrades, ja que ningú sabria si a la seva vida tindrà mes o manco oportunitats i, pensant de forma egoista, faríem lleis i normes socials justes (perquè no sabríem que ens tocarà viure: si serem rics o pobres o si tindrem mes o manco oportunitats a la vida). D’aquesta manera, podríem evitar que els homes nascuts en posicions socials diferents tinguin diferents expectatives de vida, determinades, en part, tant pel sistema polític com per les circumstancies econòmiques i socials. També podríem evitar que les institucions de una societat afavoreixin certes posicions inicials enfront d’altres. Son desigualtats especialment profundes. No son només omnipresents, sinó que afecten als homes i a les seves oportunitats inicials de la vida i, en tot i açò, no poden ser justificades apel·lant a nocions de mèrit o desmèrit, també explica Rawls.

Aquest darrer es un punt molt important. La majoria de grups socials defensen les seves posicions o status quo, a partir de una (suposada) legítima pertinència (a vegades per naixement) a determinat nivell social. I moltes vegades aquesta pertinència no es un mèrit propi. Com tampoc es un desmèrit, formar part de grups socials desfavorits; en tot cas, es injust.

Exemples com aquesta teoria, donen la raó a afirmacions com la de Jose Múgica (ex-president de Uruguay), quan està xerrant de que es possible posar a l’abast de tota la humanitat els mitjans necessaris per sobreviure tothom: “Tenemos los conocimientos, tenemos los medios. Sólo nos falta la dirección”.

Si, a més, entenem a la justícia en general, com sinònim de imparcialitat, també hi ha que evitar els dos extrems (tan habituals avui dia a l’era de la informació): Ni empassar-nos tot el que diuen aquells que saben mes que noltros, ni rebutjar tot el que va en contra de les nostres conviccions i/o idees. Es imprescindible investigar imparcialment, per descobrir la veritat.

 En un futur proper, tindrem molts problemes. I no serà  menor el tema de l’ocupació. No hi haurà feina per tothom. Ja ha quedat demostrat, de forma irrefutable, aquest extrem. Aplicar la justícia social per resoldre les greus dificultats que, com a espècie, tindrem, potser una bona sortida. Clar que la justícia és intrínseca a la igualtat y va agermanada amb la llibertat. I, personalment, crec que, a més, hi ha que afegir valors com la solidaritat, la cooperació, l’empatia  i la sinceritat auto imposades.

En manco de una generació, estic convençut,  vindran molts de canvis i molts de problemes ara desconeguts i, aparentment, irresolubles. Però el meu net, de 12 anys, me va donar una lliçó de esperança i optimisme l’altra dia, quan li vaig suggerir escriure sobre on i com es veia ell d’aquí a 20 anys. Va escriure: “Ja tindré 32 anys, estaré casat i amb dos fills. Serè militar a l’atur,  perquè les guerres s’hauran acabat”.

                                                                                                 Publicat al Diari Menorca. 06.04.17