PREJOVES

Potser sembli estrany el títol d’aquest escrit, però fa anys que existeix aquesta denominació. Se anomenen prejoves, als fillets que estan en la franja d’edat de entre 11 i 15 anys. Son aquells jovenets que son ja un poc grossets per ser considerats fillets, però que encara no son uns joves. Evidentment, no es cap consideració oficial, ni tan sols popular, però hi ha una organització (Institut Ruhí, de Colòmbia) que fa mes de 30 anys que es preocupa de l’atenció específica i concreta dels prejoves, perquè considera cabdal la formació d’aquests adolescents, ja que estan en una època determinant en el seu desenvolupament personal.

Aquest centre formatiu www.ruhi.org, (que va de la ma amb FUNDAEC  www.fundaec.org -organització que darrerament ha obtingut un important reconeixement a la seva tasca educativa- tots dos de  inspiració bahá´i) havia constatat una mancança  en l’educació moral i formativa en aquest grup social -tot i  que son el futur de les nostres comunitats- i que la dèria consumista i individualista imperant, malmet les capacitats i energia pròpia dels joves d’aquesta edat. Que es confon la seva  inexperiència amb l’incapacitat, que la seva maduresa incipient es ridiculitzada, que la seva potent energia és dissipada amb distraccions. Com a conseqüència, la situació converteix aquests fillets en uns joves i –posteriorment- adults, que tan sols pensen en el seu benestar personal –de forma absolutament hedonista-, en satisfer plaers i en consumir. I aquesta gent del Institut Ruhí va pensar que hi havia que fer alguna cosa.

 La seva tasca va començar al seu país originari amb resultats molt satisfactoris, tant, que el model es va exportar. He vist aquest model en acció, al poble de Málaga on viu la meva filla i puc donar fe dels bons resultats d’aquesta feina. Es emocionant veure com un fillet de 14 anys, parla amb tanta personalitat com un adult (dirigint-se públicament), sense perdre la seva identitat i  mantenint tota l’energia pròpia de la seva edat. Més, quan has conegut aquest mateix fillet un parell d’anys abans –en que començava aquest programa de prejoves- i no era mes que una font de batais i crits, un punyat de nirvis, i que només feia tonteries (pròpies –segons es diu- d’aquestes edats). El secret d’aquest comportament es l’aplicació de un programa que fomenta un doble propòsit moral:  la transformació del individu i de les estructures socials. De manera que el prejove es converteix en un membre ètic d’aquell entorn que vol transformar, en un autèntic agent de canvi social que, poc a poc, implica als que te al seu voltant (família, amics...). Es promouen activitats que cerquen alliberar els poders intel·lectuals i espirituals dels adolescents, dirigint-los cap al servei a la comunitat i mostrant que ells son capaços.  Resumint, aquest doble propòsit consisteixen en una transformació personal i, alhora, col·lectiva.

Efectivament, els joves d’aquesta edat estan formant la seva personalitat i son com a esponges que absorbeixen tot el que els envolta i, per tant, molt sensibles a tota mena d’influències. Es una època en que dubten de casi tot, es senten  foragitats, temorosos i els manca confiança. El programa del Institut Ruhí conte uns materials comuns i unes activitats adaptades a cada localització, que pretenen omplir les ànsies pròpies dels prejoves, amb alternatives a les ofertes consumistes i individualistes de la nostra societat. Fan activitats reals de servei comunitari (visita a gent gran, neteja de platges i parcs, tenen cura d’animals, etc.). Amb aquestes activitats, ja no albiren de lluny la seva pertinència al grup. El seu sistema es basa en l’aprenentatge permanent –fins i tot del errors- per mitjà de uns materials experimentats durant anys, que estudien amb un animador (normalment un jove). Cada apartat del programa te un ensenyament central i es treballa de valent a les trobades setmanals. Per exemple, un toca el tema de que l’esforç es una virtut important, que atreu confirmacions i satisfaccions. En un altre, es mostra a mantenir l’esperança, tot i que ens toqui viure situacions molts difícils i com discernir un comportament ètic. En tot cas, tots els materials pretenen fer-los pensar. Per tal que desenvolupin la seva capacitat latent. Com deia, el programa inclou activitats complementaries (moltes vegades a l’exterior)que procuren posar en pràctica els conceptes apresos, però també fan esport i altres activitats de convivència i foment de l’amistat. Per cert, el paper de l’animador és precisament la de un vertader amic, un amic gran, que els fa costat si tenen dificultats (encara que sigui ajudar-los a fer els deures)

Es una iniciativa molt valuosa, que pretén donar importància a un grup social, moltes vegades mal tractat, massa vegades desprestigiat (considerats casi com a dendelets –fins i tot-), que vol aprofitar la tremenda energia que tenen per beneficiar a la col·lectivitat i que, finalment, es un antídot contra l’individualisme regnant a la nostra societat. Però el mes important, es que els mostra a viure lliures del materialisme, a descobrir el poder del pensament i a comprovar que, per damunt de tot, son éssers nobles.

                                                                                                           Publicat al Diari Menorca. 17.05.2017