Fa un parell de
mesos, vaig anar a Irán, l’antiga Persia, un viatge inoblidable, organitzat per
una empresa de Barcelona i amb la participació activa de Patricia Almárcegui,
escriptora i viatgera, resident a Ciutadella i experta en Orient mitjà. Érem un
grup de 12 persones, procedents majoritàriament de Menorca i Catalunya. En
principi, era un viatge turístic, molt ben planejat (teníem un guia
excel·lent), vàrem creuar casi tot aquest enorme país, baixant de Tabriz (al
nord), on ens va deixar l’avió procedent de Barcelona, fins el sud, a Shiraz,
la ciutat de les roses i de Hafez, el mes popular poeta iranià, passant per
Zanjan, Hamadan o Isfahan. Com deia abans, era un viatge turístic i cultural,
però els meus motius, eren diferents: visitar, trepitjar, la terra on va néixer
la meva religió. La Fe Bahá´i. Però jo no estava en perill, com els meus
perseguits companys bahá´is iranians. Jo anava allà com un turista espanyol.
Vaig aconseguir
visitar el lloc, a la part mes cèntrica de Shiraz, on vivia la persona que va
anunciar, a mitjans segle XIX, el començament d’una nova religió que rompia les
cadenes corruptes d’un sistema religiós caduc: el Islam Shiita. Però allà no hi
ha una casa. La van enderrocar uns anys desprès de la revolució islàmica de
Jomeini de 1979 i van construir una Mezquita per sobre del solar. Curiosament,
li diuen la “Casa del promès”. Era un intent de no deixar rastre d’aquelles
ànsies de canvi. (però el que no saben
es que tenim els plànols de la casa. Un dia, potser, es reconstruirà).
Quan li explicava
un poc tot açò al guia, que me va ajudar a trobar el lloc, va exclamar:
-
Ah! Aquí vivia El Bab?
Vaig quedar sorprès
i a la vegada satisfet de la seva pregunta. Ell no es va mostrar gens esquiu
amb les meves explicacions i donava entenent que la situació es la que és. I
amb aquesta qüestió, no necessitàvem paraules. Jo se i se que ell sap que ho se,
que ells viuen a una dictadura religiosa. Que mantén al poder a un petit grup
de clergues, amb ma de ferro. I, naturalment, tot som homes, vells, però no hi
ha cap dona.
Però, contactant
amb la gent local, et dones compte de que no tenen res a veure amb el sistema
que detenta el poder. Son gent amable, simpàtica i molt hospitalària (ho dic
per experiència, vaig experimentar directament aquestes virtuts), tot i que
pateixen un sistema social i econòmic patètic, ells es mostren animats, alegres
i amants del seu país (la majoria de turistes que trobaven, a les nostres
visites, eren Iranians). Sobretot, al mausoleu de Hafez, on hi ha sempre una processió
de gent, no només de Shiraz, (on va viure tota la vida, el insigne poeta), si
no de tot el país. I de l’estranger.
I estic segur, que aquesta
gent, no pot estar d’acord amb l’enèsim intent d’ofegar la comunitat bahá´i.
Ara, desprès de 40 anys de persecució a la que es la minoria religiosa mes
nombrosa, es treuen de la mànega que, per accedir al nou document de Identitat
oficial, establert a tot el país, hi ha
que indicar la religió que professes. Però no accepten a la bahá´i, per tant, o
dius una mentida, indicant que es cristià, musulmà, zoroastriá o jueu, o no tens el nou carnet, necessari per
qualsevol tràmit oficial, per senzill que sigui (demanar un préstec, cobrar un
xec o comprar una propietat). I açò afecta a centenars de mils de ciutadans, de
tot Irán, que son bahá´is i que no
negaran la seva religió.
Apart, es mantén
sempre la situació de persecució, pels motius mes ridículs -per no tenir que acceptar
que son motius religiosos- quan arresten,
acomiaden del lloc de feina, clausuren negocis o rebutgen als joves del
sistema universitari. Es que volen poder dir a les sessions de Nacions Unides,
que tots el seus ciutadans, son iguals davant la llei.
Mentre jo era al
Irán, els meus companys bahá´is, estaven patint la confiscació de propietats
(com ho van fer amb la casa del Bab i moltes pertinències de bahá´is)i altres
tipus d’opressió. I campanyes difamatòries en premsa.
Es el que denuncia
la nota de premsa publicada el passat dia 27 de gener, per l’oficina d’afers
públics de la Comunitat Bahá´i de Espanya, entre altres coses. I aporta el
testimoni del representant de la Comunitat Internacional Bahá´i a Ginebra. He
passat copia al director del Diari Menorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada